24 de juny del 2009

TURONS DE BELLMUNT i SARREGANYADA (1.246 m.)



CIM: Turons de Bellmunt i Sarreganyada (1.246 m.)
COMARCA: Osona / Bisaura
HORARI: 1h 50 min,. (1h 05 min. + 45 min.)
DESNIVELL: 270 m.
DIFICUTAD: fàcil

NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
Aquest santuari marià, amb església i hostatgeria, es troba situat dalt del cim de Bellmunt. Uns metres al seu costat per ponent, hi ha el turó de Sa Reganyada, que és la punta on es troba el vèrtex geodèsic que assenyala el punt culminant de la serra de Bellmunt. Aquí també hi ha l’oratori a la Mare de Déu de les Alades i on la tradició diu que cada any hi van a morir eixams de formigues alades.
L'església i l'hostatgeria formen un sol i robust edifici, amb aparença de fortalesa, que sembla sorgit de les cingleres rocoses que el suporten. Es pensa que el santuari fou inicialment la capella de l'antic Castell de Sarreganyada, que existia des d'abans del 1.020 però del qual avui no en queda rastre. L’església es troba documentada des de l’any 1.219 i des de llavors, l'ermita ha sofert diverses destruccions, reformes i ampliacions.
Excursió senzilla i fàcil per una serralada situada al nord de la plana de Vic, ja dins del conjunt de la serrada transversal. Aquestes muntanyes es formaren al període Eocè i estan compostes majoritàriament per capes de material sedimentari com són els conglomerats, les margues o els gresos, fortament aixecats, en aquest cas, pel plegament alpí. Les aigües de la serralada van a parar al riu Ter a través del riu Ges, llevat per la banda de ponent que ho fan pel torrent de les Dous.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir des de Vic o des de Ripoll fins a la vila de Sant Quirze de Besora. Aquí, s’ha de deixar la C-17 per tal d’entrar al poble i prendre la carretera GIP-5227 que du a Sta. Maria de Besora i al poble de Vidrà. Al punt quilomètric 12 d’aquesta carretera i a menys d’un quilòmetre de la vila de Vidrà, hi ha un coll, anomenat de Vidrà, on a ma dreta veurem una masia i una bassa d’aigua. Uns 15 metres més endavant, en el mateix coll i en aquesta mateixa mà, també veurem uns pals indicadors i una pista forestal.
Aquests indicadors anuncien la direcció al Coll d’era de massa, el Boscatell i Bellmunt, per l’esmentada pista. Aquí deixem el vehicle i si no hi ha gaire lloc per aparcar, podem seguir per la pista estreta i pedregosa uns 50 metres, on a mà esquerra, trobarem un ampli espai. Rutómetre del RACC.


TRANSPORT PÚBLIC:
Ferrocarril:
RENFE fins Sant Quirze de Besora
Autobús: L'empresa d'autocars TEISA també te parada ( Prèvia trucada al telèfon 972 260 196) a Sant Quirze de Besora a la seva Línia de Camprodon a Barcelona. Servei dels dilluns a divendres, a les 7:12 h Barcelona-Camprodon, i les 20:38 h.
Taxi: Josep Graus: tel. 629 737 669
De Sant Quirze de Besora a Vidrà (13 km.)

RECORREGUT
L’itinerari seguirà un G.R. que va per la pista, primer en direcció sud i després sud-oest, fins el coll d’Era de Massa. Aquí deixarem la pista i ens enfilarem per un camí direcció sud, per entre bosc, fins el cim.
Les referències més importants i horaris sense comptar parades son:


0 minuts: Aparcament (1010 m.) Sortim per l’estreta pista, en lleugera pujada, envoltats de roures i algun camp de conreu. Seguim marques de G.R. un pèl desdibuixades.
20 minuts: Petit coll (1110 m.) És inapreciable, però ens adonem degut a que la pista comença una lleugera baixada (-15 m.), anant de flanc per la banda sud de la muntanya i sense deixar el G.R. i la roureda. Més endavant la pista fa lleugeres pujades.
35 minuts: Cara nord (1130 m.) La pista en un altre petit coll decanta a la dreta i entra en la cara nord de la muntanya. Aquí la vegetació es més espessa i convertida en fageda. La pista és planera, el terreny humit i les marques del G.R. inapreciables.
40 minuts: Trencant. (1130 m.) En mig de la fageda. Pal indicadors, a l’esquerra a Bellmunt i camí del Boscatell i a la dreta a Sant Quirze. Aquí deixem la pista a Sant Quirze i el G.R. i seguim un altre pista, també estreta, cap a l’esquerra i en lleugera baixada. Minva la fageda.
45 minuts: Coll d’Era de massa. (1125 m.) Diversos indicadors ens diuen que seguint la pista cap a la dreta anem a Les valls i Torelló. Un altre pista a l’esquerra, molt desdibuixada, baixa cap a La Tosca de Degollats, Vidrà i Sant Pere. Nosaltres seguim de front per prendre un corriol que de seguit es torna camí i seguint per entre una espessa fageda les marques d’un P.R., anem pujant cap al cim, fent alguns giravolts per tal de guanyar alçada. Aquest camí té alguna resta d’empedrat i fins i tot en un petit tram una barana protectora de fusta. Més amunt arribem a un pla, on veiem, a més de l’aparcament de vehicles, a l’esquerra el santuari de Bellmunt i a la dreta el cim de Sarreganyada.
1 hora 05 minuts: Bellmunt i turó de Sarreganyada (1.246 m.) El Bellmunt té l’ermita i l’hostatgeria. El Sarreganyada el vèrtex geodèsic, una gran creu de ferro, l’Oratori a la Mare de Déu de les Alades, una antena, unes baranes de llautó i un mapa indicador de cims. Turó estret i pedregós amb uns quants matolls.
Baixada desfent el camí d’anada.


ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer tot l'any, llevat als mesos d'estiu, on la calor pot fer molt penosa l'ascensió. Recomanem fer-la a la tardor, on els colors i tonalitats del arbres són genials.

PUNTS D'INTERÉS
Al marge de l’ermita i l’oratori, cal esmentar la bonica fageda que hi ha a sota del cim per la cara nord. En quant a vistes, a llevant hi ha tot el massís del Puigsacalm i la serralada de Curull. Un pèl a la dreta tenim els cingles de Cabrera i Aiats. A la banda sud, tot el penya-segat que cau damunt de la plana de Vic, on distingim viles i comunicacions i les serralades del Montseny i cingles de Bertí.
Ja més a ponent podem distingir les serres de Sant Llorenç i Montserrat, juntament amb tot l’altiplà del Moianès i Lluçanès. Més enrera massissos com els Rasos de Peguera, el Port de Compte, la serra d'Ensija o el Pedraforca. Ja cap el nord tenim tots els cims i serres dels Pirineus orientals, juntament amb les muntanyes de la serralada transversal amb cims com els de Milany, l’Obiol o el Santa Magdalena.

CLIMA l VEGETACIÓ
La vegetació de la serralada és mediterrània per la banda sud amb rouredes i un estatge muntà, mentre que cap a la cara nord presenta trets europeus, amb fagedes, boixos i terreny més humit. El clima també és mediterrani, amb fortes calors a l’estiu i fredorades a l’hivern. En aquest indret, no sol haver-hi neu, encara que podem trobar dies de molt fred i sobretot vent. A l'estiu és fàcil que es desenvolupin tempestes en breus espais de temps.


EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres, i roba d'abric al hivern. Fora d’aquesta època, es pot anar en wambes. També és recomanable una màquina de retratar i un llargavistes. Cal dur aigua, malgrat que al cim hi ha una font.

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament Santa María de Besora
Ajuntament Sant Quirze de Besora Tel. 838 529 197

Barcelona 27 de Juliol de 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada