11 de gener del 2010

PUIG DE GRIALÓ (668 m.)


  • CIM: Puig de Grialó (668 m.)
    COMARCA: La Noguera
    HORARI: 1h 15 min. (45 min- + 30 min.)
    DESNIVELL: 190 m.
    DIFICULTAT: Baixa

    NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

    RESUM
    Aquest cim es troba situat enmig del altiplà que serveix de transició entre les planes de d’Urgell i de la Segarra, a la Depressió Central Catalana, i els primers contraforts del Montsec d’Ares i de la serra de Comiols.
    A tocar de la vila d’Artesa i del riu Segre, la muntanya està formada per sediments del propi riu que, en aquest indret, han estat erosionats, de tal manera que el terreny és molt pobre en vegetació. Totes les aigües del cim van a parar al Segre, mitjançant els barrancs de Collfred al nord i el del Rei al sud.
    La excursió, molt senzilla, còmoda i fàcil, accedeix al cim per les restes del Castell de Grialó, datat del 1039 i possiblement d’origen musulmà i on destaquen 2 cisternes d’aigua excavades en dos grans roques. També enrunada s’hi troba, a tocar del cim, la bonica ermita romànica de Sant Miquel de Grialó, de la que se’n té notícies des de l’any 1054.

    ACCES PER CARRETERA.
    Per fer aquesta ruta ens hem d’apropar al poble de Colldelrat. Per fer-ho cal anar primer a la vila d’Artesa de Segre, on hi arribarem des de Barcelona o Lleida per la A-2 i surtin a la vila de Tàrrega. Un cop a Tàrrega prendrem la carretera C-14 que arriba a Artesa, després de passar per Agramunt. Venint de Balaguer podem anar fins a Artesa per la C-26.
    Un cop a Artesa, hem de seguir la C-14 direcció Ponts i Andorra i fer uns 5 quilòmetres aproximadament, fins el punt quilomètric 108,4, on veurem, a ma esquerra, una estreta carretera i un indicador que assenyala per anar a Colldelrat. Seguirem uns 2,5 quilòmetres aquesta carretera que mort en aquest petit nucli de Colldelrat. A la entrada del poble hi ha una plaça amb uns bancs i on hi aparcarem.

    RECORREGUT
    En resum l’excursió segueix un tram de pista forestal que surt del poble en direcció nord i de seguit pren direcció llevant. En acabar-se la pista seguirem per carena i en forta pujada fins les restes del castell, l’ermita i, tot seguit, el cim.
    Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

    0 minuts: Colldelrat. (490 m.) Sortim seguint la carretera, tal com hem arribat. Anem direcció nord, deixem l’església del poble a la dreta i també un parell de cases per entrar ja en pista de terra, que segueix planera per camps de conreu. Després d’uns 100 metres arribem a un trencant.
    5 minuts: Trencant. (490 m.) Deixem la pista per on veníem que marxa de front i en prenem un altre que surt a ma dreta, en lleugera pujada i agafant direcció llevant. Seguim per camps de conreu i, en deixar enrere, a ma esquerra, un repetidor, arribem a un nou trencant.
    10 minuts: Nou trencant. (520 m.) De la nostre esquerra surt una pista que marxa cap al repetidor. Nosaltres seguim de front en lleugera pujada i ara ja per terreny de matolls i alzines. Anem de flanc pel vessant sud de la muntanya, fins un gran replà.
    20 minuts: Pla i bassa. (550 m.) Aquí en aquest replà s’acaba la pista i al seu final hi ha una bassa de pedra que és força original i es troba enfonsada en el terreny. Deixem la bassa a la nostre esquerra i en 20 metres arribem a un camí molt marcat que surt cap a la nostre dreta. Aquí just on comença aquest camí, de front hi ha un petit corriol que comença a enfilar-se fort per entre matolls i per on seguirem. Ho fem seguint unes fites i fent algun giravolt per tal de guanyar alçada. Anem pujant fins que la carena planeja i trobem les primeres restes del Castell.
    35 minuts: Restes del castell. (640 m.) Passem les restes del castell, trobem un tros de torre i també dos singulars cisternes excavades en dos grans roques. Fem una curta baixada, superem una gran torre elèctrica i també la enrunada ermita de Santa Miquel de Grialó, per tal de seguir molt planers, per entre matolls fins el mateix cim.
    45 minuts: Puig de Grialó. (668 m.) Vèrtex geodèsic. Cim terròs, allargassat, planer i voltat de garrics. Bones vistes sobre el Montsec i la plana de la Noguera i el Urgell.
    Baixada desfent el camí d’anada.

    HORARI
    La durada de l’ascensió és de 45 minuts i la baixada la podem fer en 30.

    DESNIVELL
    El desnivell acumulat de l’excursió és d’uns 190 metres, tant de pujada com de baixada.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu per la forta calor. No recomanable a partir del mes d’Abril fins a Octubre.

    PUNTS D’INTERÈS
    A part de les restes del castell i de l’ermita, les vistes des del cim són molt bones; així, cap al sud i ponent podem distingir tota la plana de de la Segarra i la del Urgell. Cap al nord veiem molt bé les serralades del Montsec, la serra de San Mamet i totes les serralades prepirinenques com la de Comiols o del Boumort. A llevant ens queda l’altiplà del mig Segre i algunes serres menors com les de Sant Miquel o la del Balaguer.

    CLIMA I VEGETACIÓEl clima en aquest indret és mediterrani continental sec, amb poques influències humides, el que fa que les temperatures siguin força contrastades, sobretot a primavera i tardor. Al hivern difícilment hi ha neu, encara que es registren glaçades. A l’estiu la calor es deixa notar força, amb temperatures que poden arribar als 35/40 graus. No es terreny de grans ventades, però si de boires que pugen de la Depressió Central.
    La vegetació, molt pobre, està composta també de plantes de caire mediterrani i on destaquen l’alzina i algun matoll variat, com pot ser el garric o el ginebre.

    EQUIPAMENT
    Malgrat el curt recorregut es aconsellable dur motxilla, barret i roba d’abric, llevat a l’estiu. Cal dur, especialment roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou. És bo dur aigua.
    Barcelona 28 de març de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada