TURÓ BLAU (309,9 m.) per el Turó d'en Segarra

CIM: Turó Blau (309,9 m.) Pel Turó d’en Segarra

SERRALADA: Collserola

COMARCA: Barcelonès i Vallès Occidental

HORARI: 1h 15 min. (45 min. + 30 min.)

DESNIVEL:  235 m.

DIFICULTAT: fàcil

RESUM

Aquest cim es troba situat a la serra de Collserola, entre els cims d’en Segarra i el de Roquetes, a l’extrem de llevant de la serralada, de fet és una petita elevació del terreny a la que se l’hi ha donat nom, possiblement per alguna torre que hi varen construir i de la hi queden unes restes en forma de pals de ferro clavats al terra. El turó separa les comarques del Barcelonès amb la del Vallès occidental. Les aigües meridionals i de llevant marxen cap a les clavegueres de Barcelona mitjançant els torrents d’en Duran i de Fontana respectivament i les de nord i ponent, ho fan al Besos, per la Riera de Sant Cugat i els torrents de Can Güell i Valldaura.

L’excursió és curta, senzilla i fàcil i es desenvolupa dins del Parc Natural de Collserola, en un terreny de llicorelles (pissarres), datades del paleozoic i formades per sediments que recobreixen algunes antigues roques eruptives que hi ha per tota la serralada. La ruta passa per en Turó d’en Segarra, cim carregat de ferros i edificacions, però amb més bones vistes i alçada que el turó Blau.

ACCÉS PER CARRETERA.

Amb automòbil ens hem de dirigir des de la mateixa ciutat de Barcelona a la Carretera alta de Roquetes. Ho farem pel lateral de la Ronda de Dalt, direcció Llobregat. Si venim per dins de la Ronda haurem de eixir per la sortida 3 i després de la Plaça Karl Marx, seguirem pel lateral deixant a la dreta el primer carrer que és diu Camí de Sant Llàtzer i prendrem el segon carrer, també de mà dreta, que es diu Carretera Alta de les Roquetes.

Aquesta carretera, només entrar-hi fa un revolt a la dreta, deixa el carrer de Sant Llàtzer també a ma dreta, deixa un ample camí barrat per una tanca a ma esquerra i, tot seguit, ve un altre revolt a la dreta, des d’on surt un corriol que s’enfila a l’esquerra, just passat una biona (guarda-rail o barrera de seguretat de la carretera). Per aparcar ho podem fer al carrer de Sant Llàtzer o a la mateixa carretera Alta de Roquetes. En total uns 400 metres de carrer/carretera des de el lateral de la Ronda

 Amb metro també podem arribar-nos-hi prenen la Línea 3 (verda) i baixant a l’estació de Canyelles o Valldaura i amb bus tenim que passen pel lateral de la Ronda les línees 27, 47, 71 i 082

 RECORREGUT

En resum, seguirem direcció nord el llom d’una carena que puja entre els torrents de Can Santgenís i el de Valent, per arribar, creuant diverses línees elèctriques, al Turó d’en Segarra i d’aquí, per pista, direcció nord-est, passar molt prop del cim, on ens hi enfilarem caminant només de 50 metres.

Les referències més importants i horaris, sense comptar parades, son:

0 minuts: Corriol a peu de carretera. (125 m.) Com a referència per prendre aquest corriol que es troba a l’esquerra de la carretera venint de la Ronda, tenim la torrentera de Can Santgenís que just acabem de passar per damunt, una pintura blava i un pal de fusta. Seguirem el corriol que, en pujada, va de flanc per la muntanya, deixant l’esmentat torrent a la nostre esquerra. Terreny sense arbres amb sagetes de pintura blava i direcció NNE. El corriol s’enfila fins la carena, on hi ha un trencant.

10 minuts: Trencant (170 m.) Deixem un camí que marxa planer cap a l’esquerra i per on segueixen les marques blaves i també en deixem un altre, a la nostre dreta, que baixa. Seguim pujant per carena, ara per un camí més ample, sense marques de pintura i deixant al costat d’uns pins un corriol secundari i planer que marxa a la nostre dreta. Pugem fins un nou trencant.

15 minuts: Nou trencant. (225 m.) Deixem un camí a l’esquerra que marxa planer i un altre a la dreta que puja lleugerament. Seguim de front en pujada decidida direcció a una torre elèctrica, passem quatre pins i la torre elèctrica que deixem a l’esquerra, i més amunt enllacem amb un altre camí que puja de la nostre esquerra (compte no errar el camí a l’hora de baixar per aquest indret)

20 minuts: Enllaç amb un corriol que puja de la nostre esquerra. (260 m.) Seguim pujant per carena, direcció a una nova torre elèctrica, per terreny sense gaire arbrat.

23 minuts: Gran torre elèctrica. (270 m.) La deixem a la dreta i, tot seguit, en deixem un altre de més petita a l’esquerra. Seguim de front i en forta pujada, cap a un altre torre elèctrica que es troba a 20 metres del cim. Passem aquesta torre elèctrica i ja som al turó.

35 minuts: Turó d’en Segarra (326,1m.) Cim ample, planer i ocupat per una alta torre de comunicacions i la seva edificació corresponent. L’acompanyen un munt de fils elèctrics. Nosaltres seguim per un ample pista en baixada, direcció NE., cap un coll anomenat de Canyelles i l’edificació del cim de les Roquetes. Abans d’arribar al coll, a ma esquerra, hi a un corriol amb unes escales de fusta que ens condueixen fins el mateix cim.

40 minuts: Turó Blau (309,9 m.) Cim planer, envoltat de matolls i amb dos pals de ferro que són restes d’antigues torres metàl·liques.

Baixada desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Aquesta ruta es pot fer tot l’any llevat als mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió. Recomanem fer-la al hivern.

PUNTS D’INTERÉS

Des del cim podem veure a llevant tota la plana final del Besòs, amb viles com les de Sta. Coloma i part de Barcelona i la serralada llevantina de Collserola. Al sud, tenim Barcelona, Montjuic, part del Baix Llobregat i la mediterrània, mentre que a ponent tenim el turó d’en Segarra, que ens tapa la vista sobre la resta dels cims de la serralada. Al nord tenim totes les viles i comunicacions del Vallès, amb serralades com Montserrat, Cingles de Gallifa i de Bertí, Sant Llorenç i el Montseny.

CLIMA I VEGETACIÓ

El clima és Mediterrani, molt influenciat per la marinada i força temperat. Terreny humit on no hi sol glaçar mai i amb forta xafogor a l’estiu. La vegetació també és típica de la mediterrània amb abundor de pi i alzines.

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba protectora del vent. Al hivern cal dur roba d'abric. L'excursió es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i aigua.

Barcelona 20 de novembre de 2014.